Reflexiono sobre ese ser distinto que mira a los cielos y venera la tierra porque ve que es su hogar en la inmensidad. Cómo esquiva la conjura de los necios, la negación de su magia; reflexiono pero más bien sueño -pensar es cosa de esclavos, decía Hölderlin- con esa mirada capaz de atravesar lo opaco.
Después de la soledad, toca reunirse con los seres que bailan.
***
George Steiner, Deu
raons (possibles) de la tristesa de pensament “No hi ha democràcia per al
geni, només una terrible injustícia i una càrrega que amenaça la vida mortal.
Són pocs, com deia Hölderlin, els que es veuen forçats a agafar el llamp amb
les mans nues.” (p.61)
No hay comentarios:
Publicar un comentario