miércoles, 11 de noviembre de 2015

La mirada del genio


Reflexiono sobre ese ser distinto que mira a los cielos y venera la tierra porque ve que es su hogar en la inmensidad. Cómo esquiva la conjura de los necios, la negación de su magia; reflexiono pero más bien sueño -pensar es cosa de esclavos, decía Hölderlin- con esa mirada capaz de atravesar lo opaco. 
 
Después de la soledad, toca reunirse con los seres que bailan. 
 ***
 George Steiner, Deu raons (possibles) de la tristesa de pensament “No hi ha democràcia per al geni, només una terrible injustícia i una càrrega que amenaça la vida mortal. Són pocs, com deia Hölderlin, els que es veuen forçats a agafar el llamp amb les mans nues.” (p.61)

No hay comentarios:

Publicar un comentario